Quan el dolent es torna èpic: pel·lícules desastrosament divertides

Hola a tothom, i benvinguts a un nou blog d’Omple la Butaca!

Avui podria dir-se que m’he llevat amb un esperit una mica entremaliat, ja que en aquesta vida no tot és veure "el millor"; a vegades, cal resignar-se a produccions de menor qualitat. Però, i si ens prenem amb humor allò que és dolent? A vegades, és necessari. Per això, avui us porto una selecció de pel·lícules que, objectivament, són dolentes... però tan dolentes que resulten inesperadament entretingudes. Comencem!

"Kung-Fu-Sion"

Ambientada a la Xina prerevolucionària, un delinqüent de poca envergadura aspira a formar part d’una de les bandes criminals més poderoses de la ciutat, "Los Hachas". No obstant això, el seu camí estarà ple d’obstacles i situacions descontrolades.

Tinc el costum de veure aquesta pel·lícula cada any perquè la considero un diamant en brut. Pertany al gènere Wuxia, conegut col·loquialment com a "pel·li de xinesos voladors", un tipus de cinema d’acció i arts marcials en què els moviments dels personatges són tan exagerats que semblen desafiar la gravetat. Però això és el que la fa dolenta? No, el veritable problema és el seu doblatge al castellà. Per alguna raó, es va decidir assignar a cada personatge un accent diferent: hi trobem el personatge amb accent andalús, gallec, català, basc, entre altres. Sumant-hi el seu humor completament absurd, l’experiència és, com a mínim, peculiar.

"La teva mare s’ha menjat el meu gos"

Originalment titulada Braindead, aquesta pel·lícula narra la història d’amor frustrada entre en Lionel i la Paquita a causa de la sobreprotecció de la mare del noi. Es tracta d’una dona possessiva i gelosa que no vol que el seu fill estableixi relacions sentimentals. No obstant això, després de ser mossegada per un mico, emmalalteix sobtadament i comença una metamorfosi lenta i dolorosa fins a convertir-se en un zombi.

És una pel·lícula de sèrie B amb un ús excessiu d’efectes gore, de qualitat qüestionable i amb un component grotesc molt marcat, per la qual cosa no és apta per a tots els públics. No obstant això, us asseguro que la seva comicitat involuntària és constant. Ningú sap amb certesa per què a Espanya va rebre aquest títol, però, per si us ho pregunteu, sí: és una d’aquelles pel·lícules en què el títol es menciona en plena trama.

"Sharknado"

Un tornado està a punt d’impactar a la costa de Els Àngels. La seva força és tal que absorbeix l’aigua de l’oceà i l’eleva, provocant pluges i inundacions incessants. A més, arrossega la fauna marina i la projecta a l’aire, generant el caos, especialment amb taurons.

La saga Sharknado ha assumit i explotat completament la seva pròpia absurditat. És una d’aquelles pel·lícules que no amaguen la seva naturalesa DOLENTA, en majúscules, i que fan d’això el seu principal atractiu, fins al punt de convertir-ho en una franquícia sencera. Ara bé, la meva recomanació és clara: mireu-la sense intentar buscar-hi lògica ni coherència. Fer-ho podria provocar un nivell de confusió equiparable o fins i tot superior al dels guionistes. Esteu avisats.

Moltes gràcies per acompanyar-nos una vegada més. Fins a la pròxima!